diumenge, 28 d’octubre del 2012

Reflexió article: Internet en el aula: a la caza del tesoro de Jordi Adell.



En aquest article, l’autor explica que una cacera del tresor és una activitat didàctica molt senzilla que utilitzen els professors que integren internet al currículum i que consisteix en realitzar unes preguntes sobre un tema determinat donant una llista de direccions de la xarxa on els alumnes podran obtenir les respostes. En alguns casos, s’inclou una pregunta final que haurà de ser resposta amb els coneixements adquirits pels nens durant el procés de recerca.
Seguidament, l’autor exposa un parell d’exemples de caceres del tresor, una simple en la qual les respostes es poden trobar a la mateixa web, i una altra més complexa, i en la qual l’alumne haurà de consultar diverses pàgines web per contestar les preguntes i també trobarà una pregunta final.

Aquesta activitat didàctica, segons March (1999), permet als alumnes l’aprenentatge de fets i conceptes, i a més a més, l’adquisició del maneig de les tecnologies de la informació i comunicació i la navegació per pàgines web i la recerca d’informació online.
Un altre autor, Luzón (2001) també destaca els punts forts d’aquesta activitat:
-          Promouen l’adquisició dels coneixements sobre un tema.
-          Desenvolupen les habilitats de recerca d’informació en la web.
-          Milloren les destreses de lectura i comprensió de textos.
Sobre les valoracions d’aquests dos autors, estic completament d’acord amb les avantatges que es produeixen, ja que els nens s’acostumen a utilitzar internet per cercar informació, la qual han de llegir i processar per tal d’aconseguir uns coneixements que els serviran en el seu procés d’autoaprenentatge. També penso que aquestes activitats, també promouen el treball en equip, eina indispensable per a la formació dels nens com a futurs ciutadans que viuran en societat.

El professor ha de realitzar un treball previ important per tal d’obtenir els objectius preestablerts. Primer ha de triar el tema sobre el qual realitzar la cacera, i a partir d’aquí documentar-se i cercar a la xarxa. Després haurà de comprovar ell mateix els enllaços i si les pàgines són atraients per als nens i si la informació que trobaran s’adapta al seu nivell. També s’ha d’establir un temps per a realitzar la recerca i s’han de decidir els agrupaments dels alumnes. Per tant, el rol del professor esdevé fonamental en aquest tipus d’activitats, ja que ha d’observar el procés per valorar si realment es produeix un aprenentatge, i quan acaba l’activitat ha d’avaluar els coneixements adquirits.
Realment, aquest tipus d’activitats resulten molt motivadores per als nens, ja que els desperten un interès, un misteri, ganes de resoldre el problema plantejat. Per als docents, suposen una gran quantitat de feina, però d’altra banda, aconsegueixen la implicació i motivació total dels seus alumnes. Com a futura docent, penso que és una activitat a tenir en compte per als alumnes que demanden noves formes d’aprenentatge.

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Per a reflexionar sobre l'aplicació de les TIC a l'escola


Per a reflexionar:

És suficient el que diu la normativa?

Realment s'està aplicant a l'escola?

En la L.O.E es fan diverses referències a les TIC, començant al preàmbul referint-se a la preparació dels nens a la nova societat en la que viuen i que els sistemes d’educació han de desenvolupar les aptituds per a la societat del coneixement garantint l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació. Al títol també es parla de fomentar una primera aproximació a les TIC. Els articles 14 i 19 es mencionen les tecnologies de la informació i la comunicació.

En el cas de la ORDEN ECI/3960/2007 també es fan referències sobre propiciar experiències d’iniciació en les tecnologies de la informació i comunicació, la importància d’aquestes com a part de l’entorn i com a afavoridores de la comunicació, expressió i font d’informació i de diversificació d’aprenentatges.

En aquesta normativa, s’especifica més l’ús de les TIC fent referència als ordinadors, perifèrics, reproductors de so e imatge, etc.

Al Decret 67/2008 s’explica que les tecnologies de la informació i la comunicació han de treballar-se en totes les àrees i matèries.

Al Decret 71/2008 es parla dels reptes del món actual i de la importància d’iniciar als nens en l’ús de les TIC.

En tots els casos, la normativa menciona les TIC i destaca la seva importància, però no especifica com utilitzar-les en el context escolar. Però ben és cert, que la teoria i la realitat no sempre van de la mà, ja que ens trobem amb pocs recursos tecnològics i un professorat sense formació. Per tant, l’aplicació real depèn dels centres i dels recursos econòmics, humans i materials d’aquestos.

A més a més, la tecnologia suposa canvis, i aquestos donen inseguretat i por als professionals, per tant, és molt important la motivació d’aquestos per tal d’implicar-los en aquest canvi a les escoles.

 



 

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Taller d'imatge (eina GIMP)


Després d’haver realitzat els dos tallers, estic una mica més tranquil·la ja que he començat a entendre com funciona aquest programa.
Quan comences a utilitzar qualsevol tipus d’eina, t’has d’armar de paciència i provar, equivocar-te i tornar a començar. Personalment, de vegades em poso nerviosa i quan no em surt bé, l’apago i torno a començar.
En el cas d’aquestos tallers, comptar amb el suport i l’ajuda dels companys, pot ser un gran avantatge perquè tens la possibilitat de preguntar en tot moment i entre tots es poden resoldre els dubtes.
Quan la professora anava explicant, de vegades em posava nerviosa ja que sóc lenta i em costa anar al mateix ritme, i si em perdo, m’angoixo. Aquí és molt important la presència dels companys per tal d’ajudar-te.
En el cas concret d’aquesta eina, s’havia de tenir en compte les capes per tal de que la imatge principal no es modifiqués. Aquest concepte m’ha resultat completament nou.
La resta de les possibilitats del programa eren més fàcils d’utilitzar com per exemple retallar amb els puntets i després enganxar a l’altra imatge.
De totes maneres, necessito més pràctica per dominar aquesta eina i molta paciència. 
Aquest és el resultat, molt divertit!!!

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Comentari sobre el vídeo "Un siglo de tecnologías"

En aquest vídeo es mencionen alguns dels invents que han canviat la nostra vida des de la perspectiva d’un ancià. Entre ells trobem la fotografia, el mòbil, la maquinaria agrícola, els ordinadors i els vols transcontinentals.
Estic totalment d’acord amb els meus companys i també m’ha agradat la forma de tractar aquest tema des de la perspectiva d’aquest avi. Em quedo sobretot, amb les reflexions que fa sobre el mòbil, els ordinadors i els vols que han permès millorar la comunicació entre continents i apropar famílies que estaven separades per milers de kilòmetres de distància. La tecnologia permet un apropament i la possibilitat de comunicacions que fa 20 anys eren impensables.
Realment, nosaltres hem nascut molt acostumats a alguns d’aquests invents, i no ens podem ni plantejar com seria la nostra vida sense telèfon, televisió, cotxes o ordinadors. Aquests invents han fet evolucionar les societats molt ràpidament, i potser, no som conscients de les repercussions per a les pròximes generacions.
Si algú té una mica de temps recomano la lectura d’un parell de llibres que parlen sobre aquest tema:
1983 de George Orwell
 Merci mon siècle de Christiane Collange
En aquests dos llibres es reflexiona sobre la tecnologia i els avanços tecnològics intentant explicar al lector les possibles repercussions i mostrant una realitat imaginària en la qual la tecnologia ens pot arribar a llevar la llibertat.


Reflexió sobre l'article "Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación de Manuel Area Moreira


L’autor explica en aquest article que els canvis constants de la societat han donat lloc a una tercera revolució industrial produint transformacions econòmiques, culturals i socials. També destaca la relació simbiòtica entre societat i tecnologia, necessitant una de l’altra i viceversa.

L’article fa referència a la globalització com a fenomen històric. Un fenomen vinculat als poders econòmics i governamentals i la conseqüent liberalització del mercat en l’àmbit mundial previ a l’aparició de les tecnologies de la informació i comunicació.

Una pregunta clau sobre el model de societat de la informació volem construir ens ofereix dos possibles respostes. Una a favor de les tecnologies de la informació que ens oferiran un món feliç, i una altra, pel contrari, descrivint una societat deshumanitzada. Arrel d’aquesta pregunta, sorgeixen també 4 grans discursos:
-          Discurs mercantilista en el qual la societat de la informació és un zoco comercial a través de les xarxes de comunicació digital.
-          Discurs crític-polític defenent l’ús d’aquestes tecnologies per al desenvolupament social i humà.
-          Discurs tecnocentrista que defèn que les tecnologies digital, i en particular, internet són l’eix de la revolució tecnològica i de la civilització humana.
-          Finalment, un discurs apocalíptic, en el qual aquestes tecnologies representen el final dels ideals de la nostra societat.

Com a aspectes més positiu de les tecnologies digitals es pot parlar de l’accés a la comunicació trencant barreres espai-temporals i l’accés permanent a gran quantitat d’informació.
Com a contrapartida, també trobem que el progrés tecnològic no ha de significar una millora per a tothom i ha provocat grans problemes a la societat actual. Ens trobem amb una societat depenent completament de la tecnologia, a més a més, la civilització occidental exerceix una hegemonia cultural sobre altres, i també es pot parlar d’una pèrdua de privacitat i un control sobre els individus.

Quant als problemes educatius generats per aquesta omnipresència tecnològica, destaquen la velocitat a la qual es produeixen els canvis i els reajustaments que s’han d’anar realitzant per part dels adults. L’alfabetització tecnològica és una condició necessària en la societat actual.
També es pot fer referència a l’excés d’informació disponible i al seu tractament, a l’aparició de noves formes estructurals laborals i la inadaptació a aquesta tecnologia per part dels centres educatius.
Es pot afirmar, que el progrés d’un país depèn dels seus recursos humans i de la seva formació i adaptació als canvis que es van produint. L’educació esdevé una eina fonamental d’aquest progrés, i per tant, ha de estar preparada per als canvis constants que planteja aquesta societat.  Les escoles han de comptar amb els equipaments necessaris i els professors preparats i formats. A la vegada, la teleformació com a nova possibilitat per atendre les necessitats de formació constant, i també millorar l’oferta de formació professional en relació a les noves tecnologies.

Reflexions personals sobre aquest article:
En primer lloc em qüestiono, fins a quin punt resulta positiva la tecnologia? Pot prosperar una societat sense aquesta? Aquest és el punt de partida d’aquesta lectura i ens porta a tenir en compte diferents aspectes.
Realment, m’agradat la forma de plantejar les avantatges i desavantatges de la tecnologia que té l’autor d’aquest article. Ofereix els dos punts de vista, i permet al lector poder prendre consciència dels punts favorables sense oblidar les conseqüències negatives que també es poden donar. 

Estic d’acord amb l’autor en relació a  la incidència notòria de les tecnologies de la informació sobre la cultura. Aquestes han permès que la cultura arribi a qualsevol racó, no sent de benefici exclusiu per a les classes altes. Es podria dir que s’ha popularitzat la cultura gràcies a internet.

Una pregunta clau sobre el model de societat de la informació que volem construir ens ofereix dos possibles respostes. Una a favor de les tecnologies de la informació que ens oferiran un món feliç, i una altra, pel contrari, descrivint una societat deshumanitzada.
A destacar de forma positiva, la possibilitat de comunicar-se amb qualsevol i en qualsevol part del món i tenir a l’abast una gran quantitat d’informació.

En relació al món de l’educació, els canvis són lents, i per tant, la introducció de la tecnologia de la informació suposa realitzar uns reajustaments en les estructures educatives. Els professionals no estan preparats per a aquests canvis, i el ritme al qual s’imposen.   

En referència a la pregunta que em faig sobre fins a quin punt resulta positiva la tecnologia i si pot una societat prosperar sense aquesta, penso com l’autora que ni tot és blanc ni negre. És a dir, per una part no hem de perdre de vista que la tecnologia ens pot ajudar a progressar, però que ha de ser la societat, la impulsora i partícip d’aquest canvi. No hem de perdre la nostra identitat en front a la globalització, però tampoc hem de tendir a la individualització que comporta l’ús de les noves tecnologies. Sobre aquest aspecte, recomano la lectura de dos llibres (1983 de George Orwell i Merci mon siècle de Christiane Collange) que donen una visió crítica sobre com la tecnologia i els grans avanços del segle XX també comporten uns perills com la globalització, la pèrdua d’identitat o la total dependència de la tecnologia.

Com a contrapartida, estic molt d’acord amb l’autora en referència al progrés d’una país íntimament lligat a la formació dels seus recursos humans. Podem trobar clars exemples en alguns països en vies de desenvolupament amb carències en les necessitats més bàsiques entre elles l’educació. Penso que la formació en aquestes noves tecnologies ens dóna confiança i seguretat a l’hora d’emprar-les.
La forma d’aconseguir un equilibri entre l’ús de les noves tecnologies, el progrés d’un país mitjançant l’educació i el manteniment dels valors culturals d’una societat són els aspectes claus d’una societat moderna però respectuosa amb els valors que vol prosperar i que no deixa de ser una societat amb uns individus que conserven la seva identitat.