Segona sessió taller Power Point

En aquesta nova sessió hem avançat en l’aprenentatge i coneixement de l’eina Power Point.

En aquesta ocasió es tractava d’inserir imatges i audios, crear efectes en les imatges i aconseguir que l’audio s’escolti amb l’acció del mouse.

És curiós que l’idioma de l’eina pugui fer que sigui confús trobar una acció concreta, ja que en castellà o català és diferent. Anava una mica perduda ja que les traduccions no són tan evidents de vegades.

També hem treballat l’enllaç per passar d’una carpeta a una altra. Aquí s’havia de tenir en compte que tots els documents havien d’estar guardats en una carpeta comú. Pareix una cosa bastant obvia, però si no l’has utilitzat mai, no ho veus tan clar.

Avui he agafat la idea general, però realment crec que he de practicar més, ja que sinó s’oblida fàcilment. De totes maneres, estic contenta ja que he pogut seguir l’exercici i l’he pogut realitzar.

Espero que la pròxima classe també sigui útil, i pugui seguir-la com les dues prèvies.

 

 

 

Valoració personal del article: Algunas consideraciones en torno al Software para la Eduación Infantil de Santos Urbina

Actualment existeixen programes educatius per a nens menors de 3 anys, i el sector editorial i de joguines ja tenen un departament de productes multimèdia.

No tots els productes són de qualitat, ja que existeixen productes molt heterogenis o que són traduccions del anglès, altres que sorgeixen d’algun personatge popular per als nens i alguns que sí són de gran qualitat. Per tant, és responsabilitat de l’adult seleccionar una material beneficiós per als infants.

Crec que a la societat actual, comprem en funció de la publicitat i de les modes, i per tant el software educatiu no és una excepció. Els pares realment no són uns experts i es deixen guiar pels productes més publicitats o els personatges que coneixen els seus fills, i aquests productes no han de ser els millors precisament.

L’autor intenta exposar alguns dels aspectes a tenir en compte a l’hora d’adquirir un software que realment sigui educatiu:

-          La presentació del producte: la publicitat intenta vendre el màxim possible, i a més a més, s’ofereixen regals per tal d’incrementar les vendes.

En aquest aspecte, els pares estan molt influenciats per la publicitat i un possible regal ofert amb el producte els fa decantar-se per un o per un altre.

-          La dispersió d’edats o inespecificitat del destinatari:  les etiquetes mostren un ventall d’edat molt ample, i generalment, els nens petits poden jugar a pocs jocs i els grans s’avorreixen.

Aquest aspecte es dóna en el software educatiu i en moltes joguines, i és una forma de publicitat enganyosa.

-          Instruccions, consignes, indicacions: les consignes és fan de forma verbal i per tant han de ser molt clares i completes, i la qualitat de so  ha de ser molt bona.

Resulta un aspecte molt obvi, però la realitat és molt diferent, i els pares es troben amb productes que els nens no entenen o no poden escoltar bé.

-          Menús i barra de botons: seria convenient que fossin estables en la seva ubicació i disseny, les icones haurien de ser clares, haurien d’oferir pistes lluminoses o sonores i s’hauria d’utilitzar un número adequat de botons per tal de no distraure al nen.   

-          Els punters: és tracta del element mòbil en la pantalla que permet interactuar amb el programa. Aquests haurien de ser grans per ser visibles, el color hauria de contrastar amb el fons, no haurien de despistar al subjecte i sempre haurien d’estar localitzables i que adoptin diferents formes en funció d’allò que s’està fent.

-          Ús tutelat o autònom: aquest aspecte s’ha de concretar en el moment del disseny. És recomanable que permetin un ús autònom per part del subjecte.

-          Complexitat cognitiva de les tasques: els nivells de dificultat han de ser iguals entre les activitats. Segons Hohmann, un bon software s’adequa al progrés del subjecte.

-          Adaptació a les necessitats psicomotors del nen: s’hauria de comprovar prèviament si el nen pot utilitzar el programa i oferir alternatives.

-          Tractament dels errors:  aquest aspecte depèn de si és tractat des d’una concepció conductista o constructivista, però és ben cert que el llindar de frustració dels nens és menor que el dels adult.

-          Variables dialectals o idiomàtiques: es produeix una estandarització lingüística que pot provocar confusió en el nen.

-          Guies didàctiques: s’haurien d’incloure per tal d’explicar objectius, utilització, etc.

Ben és cert, que els pares d’un nen, potser no tenen aquesta informació i per això, es presumible que s’equivoquin a l’hora de seleccionar un producte per als seus fills. Però els educadors, sí que disposen d’aquesta informació detallada en els paràgrafs anteriors, i a partir d’aquesta ja es pot valorar quin producte triar. Realment, en aquests casos els pares estan una mica a mercè de la publicitat i de les seves influències.

També és cert, que alguns del aspectes mencionats, fan referència a l’ús del producte, i tan sols es poden conèixer després d’haver-lo provat. Per tant, seria molt interessant una demostració del producte per part del venedor, per tal d’observar aquests aspectes i prendre una decisió més fonamentada.

El software educatiu hauria de permetre al nen poder utilitzar-lo autònomament, sinó no afavoreix el seu aprenentatge, ja que es troba condicionat a l’ajuda constant del adult, i això pot fer que no es senti motivat. Les tasques han d’adaptar-se al nivell maduratiu del nen en aspectes psicològics i psicomotors.

El software també hauria de ser atractiu sense arribar a l’excés, hauria de tenir en compte el nivell de frustració dels nens i hauria d’intentar motivar al nen per tal de continuar utilitzant-lo.  

En el cas dels adults, una guia didàctica seria necessària per tal de poder entendre millor el funcionament d’aquest material, així com els seus objectius, continguts i funcionament.

Com a conclusió final, m’agradaria afirmar que estic totalment d’acord amb l’autor sobre la importància de controls de qualitat del software per demostrar que realment es tracta de materials educatius i no de productes venuts per mitjà d’una publicitat enganyosa.

 

Primera sessió taller Power Point

Aquesta setmana hem tingut la primera sessió de Power Point com a taller pràctic. Segons la Wikipedia, el Power Point és una eina per realitzar presentacions amb un text esquematitzat, animacions de text i imatges predisenyades o importades. Es poden aplicar diferents dissenys de font, plantilla i animació.

Els meus coneixements previs sobre aquesta eina són molt bàsics consistents en inserir imatge i text, i poca cosa més. Per això, em trobo il·lusionada, ja que crec que podré aprendre moltes coses que m’ajudaran tant en els meus estudis com en la vida professional.

En aquesta sessió hem inserit imatges (aquestes han d’estar en format jpg) i audios. La inserció d’audios ha estat una novetat per a mi, però no m’ha semblat difícil. Només s’ha de tenir en compte que els audios han d’estar a la mateixa carpeta que la presentació i s’ha d’utilitzar el forma WAV.

Una altra novetat ha estat l’hipervincle o enllaç. Això tampoc m’ha resultat tan difícil com em pensava en un primer moment. Era una mica confús que en una versió es deia hipervínculo i en una altra enllaç, i no semblava la mateixa cosa.

Podria concloure que aquesta primera sessió ha estat molt positiva, m’he sentit còmoda i he pogut seguir la classe. Continuo amb moltes ganes per la propera sessió.

Com ens poden ajudar les TIC en la comunicació escola-família?

Partint de la idea de la importància de la comunicació escola i família, ens trobem amb la reflexió de si les TIC poden ajudar en aquesta comunicació i com. Després de la meva experiència amb l’eina blogger i d’haver realitzat algunes incursions en alguns centres, podria afirmar, que en efecte, les TIC ens poden ajudar en la comunicació entre escola i família. Per tant, el bloc és una de les eines més utilitzades per aquesta comunicació bidireccional.

En internet, podem trobar un gran nombre d’escoles que utilitzen els blocs com a mitjà de comunicació entre l’escola i la famíia. Els mestres expliquen les activitats que es realitzen mitjançant fotos, vídeos, etc. I les famílies, tant sol fent un clic, poden accedir a aquesta informació des de casa. Es podria afirmar, que aquesta eina és còmoda, fàcil d’utilitzar i accessible per a tothom.

Ben és cert, que la creació d’un bloc com a eina de comunicació requereix un treball per al mestre, ja que ha d’aprendre com utilitzar aquesta eina dedicant bastant temps, i a més a més, s’ha d’ensenyar el seu maneig als infants i a les famílies.

En el cas dels nens, el mestre ha d’ensenyar-lis com utilitzar aquesta eina, per tal de que ells també ensenyin a les famílies com utilitzar-la. Es tracta d’una alfabetització informàtica de les famílies per a aconseguir que siguin capaces d’utilitzar aquesta eina.

El mestre haurà de realitzar alguna reunió amb les famílies per tal d’explicar l’objectiu d’utilitzar aquesta eina i mostrar els resultats. Es tracta d’una forma molt positiva d’integrar a les famílies al dia a dia de l’escola permetent que puguin veure què estan fent els seus fills.

Com a exemple, tenim un vídeo de una escola de Sevilla que mostra com treballant per projectes, estan creant un bloc i impliquen a les famílies. En aquest projecte participen les mestres, els alumnes i les famílies. Aquesta eina els permetrà accedir a uns continguts que podran compartir. També s’explica les fases del projecte i l’avaluació. Resulta molt interessant de veure una aplicació real d’aquesta forma de comunicació.

Altres possibilitats de comunicació utilitzant les TIC, les podem trobar a les xarxes socials que permeten un contacte directe entre el centre, aula i famílies. Recomano la lectura de l’article: “Las TIC como estrategia para fortalecer el vínculofamilia-escuela”, en el qual es parla de les possibilitats de les TIC per a la comunicació família i escola.

Malgrat les possibilitats que ens ofereixen les TIC, no hem d’oblidar que la comunicació i les relacions personals, necessiten d’un factor més directe, cara a cara, és a dir, no hem de perdre el contacte més directe amb les famílies, ja que ens ajuda a valorar i conèixer altres aspectes que es perden utilitzant les TIC. Penso que són una forma molt positiva de comunicació i que complementen la tradicional de reunions, trobades  o activitats però no la poden substituir.

Vídeo: La competència digital dels professors (Jordi Adell).

En aquesta conferència, en Jordi Adell explica que el procés d’adquisició de competències digitals necessita de bastant temps, entre 3 i 5 anys i que consta de 5 fases. Aquestes són les següents:

1-      Fase d’accés: es realitza un ús bàsic de la tecnologia.

2-      Fase d’adopció: s’utilitzen les noves eines per a fer el que es feia abans.

3-      Fase d’adaptació: es comencen a utilitzar les noves aplicacions.

4-      Fase d’apropiació: s’utilitzen noves formes de treballar amb la tecnologia.

5-      Fase d’innovació: es creen noves coses utilitzant eines tecnològiques.

M’ha agradat molt la forma tan clara i realista d’explicar el procés en aquesta conferència a professionals de l’ensenyança. Resulta ben cert, que portar mitjans tecnològics a una escola no implica necessàriament que s’utilitzin. El professorat s’haurà d’implicar molt en el procés de formació i interiorització per a emprar noves eines, a més a més, de la motivació intrínseca dels professionals. Com han dit algunes de les companyes, la motivació personal és imprescindible per a realitzar qualsevol aprenentatge. Una acció imposada, no tindrà mai cap repercussió.  

A més a més, com s’explica en el vídeo, la innovació és un procés molt llarg, i que necessita de fases prèvies de molt de treball, i potser no tots els professionals estan interessats en dedicar el seu temps a aquest procés.

Per això, penso que l’adquisició de la competència digital, ha de néixer del propi professional i de la seva motivació, amb el suport dels mitjans tecnològics necessaris i una formació contínua.

 

Taller de so

En aquest taller de so hem utilitzat l’eina Audacity que és un editor de gravació i edició de so lliure. Mitjançant aquesta eina hem aconseguit realitzar una cançó afegint-li música i alguns efectes com reducció de sorolls, Fade out i Fade in, o canviar el ritme.

En la prova que vaig realitzar es pot escoltar la meva veu recitant la poesia Gat de Pellicer i la cançó de Heidi.

La utilització d’aquesta eina no m’ha resultat especialment complicada malgrat que no la coneixia prèviament. Té moltes possibilitats i pot resultar molt divertit poder fer algunes activitats amb els nens.