Valoració personal del article: Algunas consideraciones en torno al Software para la Eduación Infantil de Santos Urbina

Actualment existeixen programes educatius per a nens menors de 3 anys, i el sector editorial i de joguines ja tenen un departament de productes multimèdia.

No tots els productes són de qualitat, ja que existeixen productes molt heterogenis o que són traduccions del anglès, altres que sorgeixen d’algun personatge popular per als nens i alguns que sí són de gran qualitat. Per tant, és responsabilitat de l’adult seleccionar una material beneficiós per als infants.

Crec que a la societat actual, comprem en funció de la publicitat i de les modes, i per tant el software educatiu no és una excepció. Els pares realment no són uns experts i es deixen guiar pels productes més publicitats o els personatges que coneixen els seus fills, i aquests productes no han de ser els millors precisament.

L’autor intenta exposar alguns dels aspectes a tenir en compte a l’hora d’adquirir un software que realment sigui educatiu:

-          La presentació del producte: la publicitat intenta vendre el màxim possible, i a més a més, s’ofereixen regals per tal d’incrementar les vendes.

En aquest aspecte, els pares estan molt influenciats per la publicitat i un possible regal ofert amb el producte els fa decantar-se per un o per un altre.

-          La dispersió d’edats o inespecificitat del destinatari:  les etiquetes mostren un ventall d’edat molt ample, i generalment, els nens petits poden jugar a pocs jocs i els grans s’avorreixen.

Aquest aspecte es dóna en el software educatiu i en moltes joguines, i és una forma de publicitat enganyosa.

-          Instruccions, consignes, indicacions: les consignes és fan de forma verbal i per tant han de ser molt clares i completes, i la qualitat de so  ha de ser molt bona.

Resulta un aspecte molt obvi, però la realitat és molt diferent, i els pares es troben amb productes que els nens no entenen o no poden escoltar bé.

-          Menús i barra de botons: seria convenient que fossin estables en la seva ubicació i disseny, les icones haurien de ser clares, haurien d’oferir pistes lluminoses o sonores i s’hauria d’utilitzar un número adequat de botons per tal de no distraure al nen.   

-          Els punters: és tracta del element mòbil en la pantalla que permet interactuar amb el programa. Aquests haurien de ser grans per ser visibles, el color hauria de contrastar amb el fons, no haurien de despistar al subjecte i sempre haurien d’estar localitzables i que adoptin diferents formes en funció d’allò que s’està fent.

-          Ús tutelat o autònom: aquest aspecte s’ha de concretar en el moment del disseny. És recomanable que permetin un ús autònom per part del subjecte.

-          Complexitat cognitiva de les tasques: els nivells de dificultat han de ser iguals entre les activitats. Segons Hohmann, un bon software s’adequa al progrés del subjecte.

-          Adaptació a les necessitats psicomotors del nen: s’hauria de comprovar prèviament si el nen pot utilitzar el programa i oferir alternatives.

-          Tractament dels errors:  aquest aspecte depèn de si és tractat des d’una concepció conductista o constructivista, però és ben cert que el llindar de frustració dels nens és menor que el dels adult.

-          Variables dialectals o idiomàtiques: es produeix una estandarització lingüística que pot provocar confusió en el nen.

-          Guies didàctiques: s’haurien d’incloure per tal d’explicar objectius, utilització, etc.

Ben és cert, que els pares d’un nen, potser no tenen aquesta informació i per això, es presumible que s’equivoquin a l’hora de seleccionar un producte per als seus fills. Però els educadors, sí que disposen d’aquesta informació detallada en els paràgrafs anteriors, i a partir d’aquesta ja es pot valorar quin producte triar. Realment, en aquests casos els pares estan una mica a mercè de la publicitat i de les seves influències.

També és cert, que alguns del aspectes mencionats, fan referència a l’ús del producte, i tan sols es poden conèixer després d’haver-lo provat. Per tant, seria molt interessant una demostració del producte per part del venedor, per tal d’observar aquests aspectes i prendre una decisió més fonamentada.

El software educatiu hauria de permetre al nen poder utilitzar-lo autònomament, sinó no afavoreix el seu aprenentatge, ja que es troba condicionat a l’ajuda constant del adult, i això pot fer que no es senti motivat. Les tasques han d’adaptar-se al nivell maduratiu del nen en aspectes psicològics i psicomotors.

El software també hauria de ser atractiu sense arribar a l’excés, hauria de tenir en compte el nivell de frustració dels nens i hauria d’intentar motivar al nen per tal de continuar utilitzant-lo.  

En el cas dels adults, una guia didàctica seria necessària per tal de poder entendre millor el funcionament d’aquest material, així com els seus objectius, continguts i funcionament.

Com a conclusió final, m’agradaria afirmar que estic totalment d’acord amb l’autor sobre la importància de controls de qualitat del software per demostrar que realment es tracta de materials educatius i no de productes venuts per mitjà d’una publicitat enganyosa.