Reflexió sobre l'article "Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación de Manuel Area Moreira

L’autor explica en aquest article que els canvis constants de la societat han donat lloc a una tercera revolució industrial produint transformacions econòmiques, culturals i socials. També destaca la relació simbiòtica entre societat i tecnologia, necessitant una de l’altra i viceversa.

L’article fa referència a la globalització com a fenomen històric. Un fenomen vinculat als poders econòmics i governamentals i la conseqüent liberalització del mercat en l’àmbit mundial previ a l’aparició de les tecnologies de la informació i comunicació.

Una pregunta clau sobre el model de societat de la informació volem construir ens ofereix dos possibles respostes. Una a favor de les tecnologies de la informació que ens oferiran un món feliç, i una altra, pel contrari, descrivint una societat deshumanitzada. Arrel d’aquesta pregunta, sorgeixen també 4 grans discursos:

-          Discurs mercantilista en el qual la societat de la informació és un zoco comercial a través de les xarxes de comunicació digital.

-          Discurs crític-polític defenent l’ús d’aquestes tecnologies per al desenvolupament social i humà.

-          Discurs tecnocentrista que defèn que les tecnologies digital, i en particular, internet són l’eix de la revolució tecnològica i de la civilització humana.

-          Finalment, un discurs apocalíptic, en el qual aquestes tecnologies representen el final dels ideals de la nostra societat.

Com a aspectes més positiu de les tecnologies digitals es pot parlar de l’accés a la comunicació trencant barreres espai-temporals i l’accés permanent a gran quantitat d’informació.

Com a contrapartida, també trobem que el progrés tecnològic no ha de significar una millora per a tothom i ha provocat grans problemes a la societat actual. Ens trobem amb una societat depenent completament de la tecnologia, a més a més, la civilització occidental exerceix una hegemonia cultural sobre altres, i també es pot parlar d’una pèrdua de privacitat i un control sobre els individus.

Quant als problemes educatius generats per aquesta omnipresència tecnològica, destaquen la velocitat a la qual es produeixen els canvis i els reajustaments que s’han d’anar realitzant per part dels adults. L’alfabetització tecnològica és una condició necessària en la societat actual.

També es pot fer referència a l’excés d’informació disponible i al seu tractament, a l’aparició de noves formes estructurals laborals i la inadaptació a aquesta tecnologia per part dels centres educatius.

Es pot afirmar, que el progrés d’un país depèn dels seus recursos humans i de la seva formació i adaptació als canvis que es van produint. L’educació esdevé una eina fonamental d’aquest progrés, i per tant, ha de estar preparada per als canvis constants que planteja aquesta societat.  Les escoles han de comptar amb els equipaments necessaris i els professors preparats i formats. A la vegada, la teleformació com a nova possibilitat per atendre les necessitats de formació constant, i també millorar l’oferta de formació professional en relació a les noves tecnologies.

Reflexions personals sobre aquest article:

En primer lloc em qüestiono, fins a quin punt resulta positiva la tecnologia? Pot prosperar una societat sense aquesta? Aquest és el punt de partida d’aquesta lectura i ens porta a tenir en compte diferents aspectes.

Realment, m’agradat la forma de plantejar les avantatges i desavantatges de la tecnologia que té l’autor d’aquest article. Ofereix els dos punts de vista, i permet al lector poder prendre consciència dels punts favorables sense oblidar les conseqüències negatives que també es poden donar. 

Estic d’acord amb l’autor en relació a  la incidència notòria de les tecnologies de la informació sobre la cultura. Aquestes han permès que la cultura arribi a qualsevol racó, no sent de benefici exclusiu per a les classes altes. Es podria dir que s’ha popularitzat la cultura gràcies a internet.

Una pregunta clau sobre el model de societat de la informació que volem construir ens ofereix dos possibles respostes. Una a favor de les tecnologies de la informació que ens oferiran un món feliç, i una altra, pel contrari, descrivint una societat deshumanitzada.

A destacar de forma positiva, la possibilitat de comunicar-se amb qualsevol i en qualsevol part del món i tenir a l’abast una gran quantitat d’informació.

En relació al món de l’educació, els canvis són lents, i per tant, la introducció de la tecnologia de la informació suposa realitzar uns reajustaments en les estructures educatives. Els professionals no estan preparats per a aquests canvis, i el ritme al qual s’imposen.   

En referència a la pregunta que em faig sobre fins a quin punt resulta positiva la tecnologia i si pot una societat prosperar sense aquesta, penso com l’autora que ni tot és blanc ni negre. És a dir, per una part no hem de perdre de vista que la tecnologia ens pot ajudar a progressar, però que ha de ser la societat, la impulsora i partícip d’aquest canvi. No hem de perdre la nostra identitat en front a la globalització, però tampoc hem de tendir a la individualització que comporta l’ús de les noves tecnologies. Sobre aquest aspecte, recomano la lectura de dos llibres (1983 de George Orwell i Merci mon siècle de Christiane Collange) que donen una visió crítica sobre com la tecnologia i els grans avanços del segle XX també comporten uns perills com la globalització, la pèrdua d’identitat o la total dependència de la tecnologia.

Com a contrapartida, estic molt d’acord amb l’autora en referència al progrés d’una país íntimament lligat a la formació dels seus recursos humans. Podem trobar clars exemples en alguns països en vies de desenvolupament amb carències en les necessitats més bàsiques entre elles l’educació. Penso que la formació en aquestes noves tecnologies ens dóna confiança i seguretat a l’hora d’emprar-les.

La forma d’aconseguir un equilibri entre l’ús de les noves tecnologies, el progrés d’un país mitjançant l’educació i el manteniment dels valors culturals d’una societat són els aspectes claus d’una societat moderna però respectuosa amb els valors que vol prosperar i que no deixa de ser una societat amb uns individus que conserven la seva identitat.